Imatge presa de la xarxa
Aquesta és la meva participació al 228è joc literari del bloc Tens un racó dalt del món, d'en Tibau.
Mentre sentia els coc-coc i els quiquiriquí dels meus companys, jo vaig descobrir que la meva gàbia era oberta. Ets una cagadubtes, vinga no t'ho pensis més i salta! No sabia si havia de saltar o seguir als altres per solidaritat. I aleshores em va venir el flaix d'unes mans que em posaven dins d' una olla al foc i com si hi hagués una mà invisible que em donés una empenta, vaig sortir de la gàbia i vaig còrrer carretera enllà.
5 comentaris:
M'ha agradat! així ...que corri !
quan veus perillar la teva integritat....cames ajudeu-me
gràcies per al teva participació
Elfreelang, celebro que t'hagi agradat el final del conte.
Garbi24, sí cal cuidar la integritat.
Jesús, gràcies a tu!
¿Què hi tinc jo a veure, digueu-me homes,
amb les espases i les batalles?
L'única estrella que prenc per guia
és la del gaudi i de la música.
Feliç any 2012!!
Publica un comentari a l'entrada