dilluns, 5 de desembre del 2011

Reflexions en veu alta: El poder de la suggestió



















Imatge presa de la xarxa

Diu la dita que una imatge val més que mil paraules. Cert és que no podem viure sense les paraules, perquè amb elles construïm tota mena de textos que tenen la finalitat de comunicar allò que volem dir als altres, és a dir, als i a les lectors. Però seria ingenu obviar el poder captivador de les imatges davant dels nostres ulls. Per exemple, quan veiem una pel·lícula on apareix un munt de glaç passem a sentir fred; si ens deixem seduir per un anunci de bombons, tenim el desig imperant de menjar aquelles petites creacions de xocolata que tant ens tempten i quan veiem la fotografia d'un paisatge bonic ens imaginem que caminem per aquells indrets. Així doncs, deixar-nos seduir pel poder de la suggestió és una mena de catarsi, ja que nosaltres i la imatge formem part d'un instant fugisser que ens permet evadir-nos d'on som i somniar....

2 comentaris:

lectora corrent ha dit...

Les paraules, de vegades també poden provocar sensacions físiques. Recordo que quan vaig llegir "El perfume" les descripcions de les flaires i aromes gairebé me les feien sentir com si tingués davant meu l'origen del perfum. També recordo una escena bastant "forta" de "L'amant de Lady Chatterley", d'una gran bellesa i tan ben descrita per H.D. Lawrence, que entenies per què la protagonista no resisteix la seducció del guardabosc; feia gairebé sentir el que se suposava que ella sentia.

Roser Caño Valls ha dit...

Gràcies per compartir amb nosaltres les teves sensacions amb l'art, la literatura, el cinema...