dilluns, 26 de desembre del 2011

Reflexions en veu alta: La literatura, el nostre refugi























Imatges preses de la xarxa

En l'actualitat, s'estan succeint molts canvis a nivell polític, social i econòmic que ens poden trasbalasar el món tal i com el coneixem fins ara. Malgrat tot, penso que tenim un espai on trobarem un refugi: la literatura. Els més grans escriptors i escriptores com per exemple els del segle XIX, ja van escriure obres mostrant el context històric del moment amb les corresponents vicissituds per les diferents classes socials, i també per les dones que llavors començaven a tenir presència però no drets en la societat. Així doncs, les pàgines d'un llibre, o el visionat d'un film literari ens fan pujar dalt d'una barca que ens permet viatjar i convertir-nos en l'Ulisses que torna a la seva Ítaca, però abans viu fantàstiques aventures que el fan ser viu. Per tant, encara que vinguin onades gegantines que ens vulguin engolir, tenim i tindrem sempre els clàssics de totes les cultures que ens han regalat el seu llegat i que hem heretat, i gràcies això la literatura esdevé el nostre i més preuat refugi.

3 comentaris:

Rafel ha dit...

Ens queda la literatura, però, a més d'onades gegantines en el mar en que s'hi desenvolupa, hi ha taurons afamats. Caldrà esmolar la imaginació i els bolígrafs...

Jesús M. Tibau ha dit...

Aprendrem molt de nosaltres mateixos llegint els clàssics. Bon any

Roser Caño Valls ha dit...

Sí, Rafel hi ha taurons afamats, però ja esmolarem la imaginació i els bolígrafs.


Jesús, estic totalment d'acord amb tu. Bon any.