Reflexions en veu alta: poetes i POETES
Imatge presa de la xarxa
En aquest món de lletres catalanes n'hi ha un munt que intenten pujar al tren de la poesia. Un camí ple d'obstacles, i de roses plenes d'espines, és a dir, complex. Hi ha qui diu que si un no guanya un premi no publica llibres, i hi ha qui diu que no tothom es un POETA. Però jo prefereixo la paraula poeta. I us explicaré perquè. Cert és que hi ha molts joves que dominen l'art del vers i del llenguatge, però amb això no n'hi ha prou. Penso que un pot llegir un poema ben escrit, seguint la idea de l'ham poètic de Carner, però rere les paraules i els jocs verbals, el lector o la lectora ha trobar un sentit, unes idees, perquè al cap i a la fi, en la poesia forma i contingut són un conjunt inseparable i indestriable. Conec persones que es dediquen a escriure poesia, i tot i que han començat a guanyar alguns premis de poesia, no han guanyat un premi important. I això de vegades els fa creure erròniament que ells no són POETES, però jo crec que aquests són poetes. Perquè llegeixen, viuen, donen opinions de les lectures, i a poc a poc van teixint una obra poètica, que esdevé l'inici d'una trajectòria que tindrà els seus fruits, com quan un pagès planta llavors, en una terra seca. L'important no és guanyar un premi i rebre l'apel·latiu de POETA per part de la crítica literària, sinó que el que cal és que els poetes escriguin, i deixin sortir a la llum els seus fills perquè nosaltres els i les lectores opinem i decidim sobre si el què escriuen és poesia o POESIA. En conclusió, tot s'hi val en el món de les lletres, és bo que hi hagin poetes i POETES, perquè això vol dir que el llegat dels predecessors: March, de Sant Jordi, Verdaguer, Maragall, Riba, Espriu, Pere Quart i moltíssims més no morirà, perquè van naixent a poc a poc noves veus poètiques amb noves
coses per a dir. I nosaltres els i les lectores som aquí a l'altra banda per LLEGIR-LOS.
Completament d'acord. La poesia potser és de les arts més difícils de definir. Què és poesia i què, no ho és? Etiquetar és un perill en aquest cas.
ResponEliminaI sí, tothom ha d'escriure allò que sent sense importar si és poesia o un grau menys o no res. S'ha d'escriure, s'ha de sentir, s'ha de transmetre.
Tenim tants poetes magnes en aquest país petit! Me'n sento orgullosa de la meva llengua quan els llegeixo.
Zzzzzz Zzzzzz Zzzzzz
ResponEliminaRené Char ho va escriure, també:
ResponElimina"Sigues la part més densa, més útil
i menys visible del mirall de l'univers".
Una abraçada
j.
Quina reflexió tan meravellosa Roser. La poesia és un art tan fràgil que no és bo etiquetar res ni ningú.
ResponEliminaLa poesia es pot entendre i concebre de moltes maneres. Per mi és sentiment, emoció.
I suposo que per això hi ha bons escriptors que saben escriure poemes, perquè dominen la tècnica i la llengua, però també hi ha escriptors que a més a més se'ls pot considerar poetes perquè n'escriuen, en llegeixen, en comenten, en tradueixen, ho viuen intensament i és un part essencial de la seva obra.
Per tan les etiquetes mai són bones però de tan en tan cal posar algún matís.
Zzzzzz Zzzzzzz Zzzzzzz
ResponEliminaMoltes gràcies pels vostres comentaris al post d'avui.
ResponElimina