Des de sempre ha existit un debat literari, entre molts d'altres, què qüestiona si com deia Pablo Picasso: "la inspiració es troba treballant" o és millor deixar que les muses ens desvetllin els mots? Probablement, aquesta pregunta mai no tindrà una única resposta. Sabem per la "vox poppuli" que Gustave Flaubert cada dia escrivia una pàgina, és a dir, tenia una disciplina a l'hora d'escriure, però també hi ha "L'Elogi de la Paraula Viva" on Joan Maragall va popularitzar la idea d'escriure "a raig". Potser la resposta seria en cercar el punt intermig, és a dir, tenir certa disciplina a l'hora d'escriure, però també deixar que brollin les paraules. Perquè és obvi que si no hi ha res a dir, és millor optar pel silenci, al menys fins que neixin les idees que més tard es convertiran en paraules. Crec que cada creador/a pot triar el seu mètode de treball, perquè al capdavall qui té la veritat sobre què és el millor en l'ofici d'escriure quan estem en el punt de crear?
2 comentaris:
Jo a vegades ho tinc molt clar, d'altres flueix en agafar la ploma. M'agrada que no sempre sigui igual!
Moltes gràcies per la teva constància al bloc Helena!
Publica un comentari a l'entrada