El passat 5 de juliol d'enguany es complien quinze anys de la mort d'una de les dones escriptores en llengua catalana de la literatura contemporània. Però qui era Maria-Mercè Marçal? I per a què cal recordar-la? Doncs bé, Maria-Mercè Marçal fou una noia nascuda a Barcelona, però que tenia les seves arrels a Pla d'Urgell, ja que venia del camp i de pagès. Va estudiar el Batxillerat a la ciutat comtal, i és quan va començar a temptejar amb la poesia escrivint poemes en castellà, però seria el moviment de la Nova Cançó qui la portaria a retrobar-se amb la seva llengua i per tant va començar a escriure versos en català. Fou llicenciada en Filologia Clàssica, fet que indica que era bona coneixedora dels autors de la literatura clàssica grecollatina. Després dels estudis, va passar una etapa mística convivint amb les teresianes, dada que va suposar com ella afirmà "un canvi molt radical en la seva vida".
Més tard, va col·laborar a Llibres del Mall, editorial de poesia on molts escriptors i intel·lectuals van publicar les seves obres poètiques, i on també es feien traduccions d'autors estrangers contemporanis. L'any 1976, un any després de la mort de Franco, va ser premiada amb el Carles Riba per l'obra Cau de lluna. Més tard publicaria Bruixa de dol, així com també va col·laborar en el muntatge de la posada en escena del conte Sala de nines de Mercè Rodoreda, a càrrec del grup teatral Bruixes de Dol. També alguns cantautors s'inspiren en els seus poemes per cantar cançons com per exemple: Marina Rossell, Teresa Rebull, Ramon Muntaner, Txiqui Berraondo, Maria del Mar Bonet, Celdoni Fonoll i Gisela Bellsolà.
Durant els anys 80, un fet influirà en la seva poètica posterior, el naixement de la seva filla Heura. D'aquí neixen d'altres fills literaris com: Sal oberta (1982) La germana estrangera (1985). En aquest període també publica el poemari Terra de mai, on la temàtica gira al voltant de l'homosexualitat femenina. Els últims llibres que va publicar són Llengua abolida i dins d'aquest Desglaç.
Durant la dècada dels noranta tempteja el gènere de la novel·la i obté diferents prestigiosos premis de novel·la arran de la publicació de l'obra La passió segons Renée Vivien. També va impulsar el projecte Comitè de dones escriptores dins del centre català del PEN.
El 5 de juliol de 1998 mor Maria-Mercè Marçal a l'edat de 45 anys, a causa d'un càncer. I és per això que avui dediquem aquesta nova secció Lletra de dona, a recordar, descobrir, llegir i rellegir a una de les escriptores més destacables de la literatura catalana contemporània.
5 comentaris:
com passa el temps! malaurada gran poetessa i escriptora de cap a peus! gràcies per recordar-la!
Moltes gràcies a tu Elfreelang per llegir-me ;)
Una poetessa imprescindible, mlolt especial.
Certament,novesflors!
Vaig conèixer la Maria Mercè, perquè jo feia un programa poètic a la radio del poble. La vaig convidar pel dia de la dona i en lloc de parlar de poesia vam parlar dels problemes il·lusions i de tota la lluita de les dones...Un altra dia havia de venir per parlar de poesia, però se'n va anar...Una dona encantadora.
Bona nit.
Publica un comentari a l'entrada