No és necessari córrer. No és necessari brillar. No és necessari ser res més que un mateix. Virgina Woolf
dissabte, 3 d’agost del 2013
100 anys del naixement de Bartomeu Rosselló-Pórcel
Fa uns quants anys, quan jo estudiava filologia catalana a la Universitat Autònoma de Barcelona, el professor Josep M. Balaguer de literatura contemporània, en l'assignatura Poesia del Segle XX II, ens va descobrir la figura i l'obra de Bartomeu Rosselló-Pórcel, un poeta que va morí jove però que com molts d'altres ens va deixar una obra poètica plena de força, intensitat i un llenguatge ric i ben acurat. Probablement, hagués desenvolupat un cosmos poètic enorme si la mort no se l'hagués endut tan aviat. Com ell, altres poetes com Joan Salvat-Papasseit, Màrius Torres, Gabriel Ferrater, Maria Mercè-Marçal han tingut una vida breu, però la seva obra breu però no menor ha esdevingut universal. Així doncs, avui podem recordar la figura de Rosselló-Pórcel que va crear una poètica genuïna, i el fet que avui celebrem el seu centenari ens permet descobrir i redescobrir els seus poemes, i a través d'ells la seva visió de la poesia. Un poeta que cal no oblidar i que cal llegir, rellegir, escoltar, sentir, copsar...
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada