dissabte, 17 d’agost del 2013

Federico García Lorca: Ahir, avui i demà




Avui es compleixen setanta-set anys de la mort d'un poeta nascut a Granada: Federico García Lorca. Què sabem d'aquest poeta? Què sabem de la seva vida i de la seva mort? Tenim moltes preguntes i algunes sense respostes. Però si volem saber qui era i què ens va llegar, aleshores caldrà aprendre a llegir a poc a poc la seva poesia, paraules plenes de sentit, d'imatges i  de bellesa... Lorca tenia un talent inigualable, gràcies a la Generación del 27, ell va anar construint la seva obra tant poètica com dramàtica, arran de les seves vivències, i també de la seva cultura literària, i dels seus viatges. Qui no recorda aquells versos: "Verde que te quiero verde", o la canço popular de la "Tarara"? per citar-ne alguns. Cada peça poètica, cada obra teatral han esdevinguts llegats que ell ,sense saber el seu trist destí, ens va deixar ahir, ens ha deixat avui i que podrem recuperar demà. Sempre, Lorca!



Caña de voz y gesto,
una vez y otra vez
tiembla sin esperanza
en el aire de ayer.

La niña suspirando
lo quería coger;
pero llegaba siempre
un minuto después.

¡Ay sol! ¡Ay luna, luna!
Un minuto después.
Sesenta flores grises
enredaban sus pies.

Mira cómo se mece
una vez y otra vez,
virgen de flor y rama,
en el aire de ayer.

Lee todo en: Árbol de canción - Poemas de Federico García Lorca http://www.poemas-del-alma.com/arbol-de-cancion.htm#ixzz2cG10H7Jk

3 comentaris:

Elfreelang ha dit...

altres anys jo també en vaig fer menció del trist aniversari del seu assassinat.....vaig tenir el privilegi de visitar seva casa natal i la de la huerta de San Vicente.....gran poeta i dramaturg , un avançat al seu temps...gràcies per recordar-lo!

M. Roser ha dit...

Són molts els grans poetes que van morir joves, ves a saber cap on s'hauria decantat la seva obra si haguessin viscut molts anys...

Lleva mi Tarara
un vestido verde
lleno de volantes
y de cascabeles.

Roser Caño Valls ha dit...

Elfreelang, gràcies a tu per compartir la teva vivència en relació amb Lorca!


M.Roser, qui sap!