Si ens parlen d'un espectacle de claqué, ben segur que tots tenim en la memòria pel·lícules de Gene Kelly o Ginger Rogers i Fred Astaire ballant al so de la música jazz. Actualment, els espectacles de claqué han evolucionat, sense oblidar els seus orígens, però alimentant-se de noves maneres de fer sonar les claquetes. Precisament, ahir vaig assistir al darrer espectacle de la companyia Camut Band, titulat "Sonoritats" al Teatre Ovidi Montllor del Mercat de les Flors. Des del principi es barregen diferents sons: aigua, tempesta, terra, cants, música amb la dansa dels ballarins de claqué que ens van fer gaudir de la bella mescla entre aquesta multitud de sons, la música i les claquetes. Però també hi havia interactivitat, perquè en Toni Español ens va fer fer un exercici de ritmes, a partir d'una divertida història. Quan estàs assegut, i comences a sentir totes aquestes "Sonoritats", t'eleves, metafòricament, i t'endinses en un món ple de ritmes plens de poesia, poesia no escrita, però sí escoltada i sentida. Felicito la companyia per aquest bellíssim espectacle de claqué.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada