Reflexió filosòfica i vital: Sabem si som feliços?

Què és per a cadascun de nosaltres la felicitat? Bé, aquesta pregunta no la puc contestar jo perquè cada persona tindrà una idea de què és el que us fa feliços o felices. Sovint els magazines de televisió, o els llibres d'autoajuda parlen d'aquest concepte, però sabem si som feliços? És clar que aquesta emoció no és eterna, ni constant, perquè els individus experimentem múltiples emocions cada segon del rellotge. Així, podem passar de la tristesa a l'alegria, i a l'inrevés en poc temps. Felicitat i tristesa són termes que no poden existir l'un sense l'altre. Si cerquem un exemple en la literatura, en trobarem molts que parlen de la felicitat. Precisament, aquest terme dóna títol a un relat de l'escriptora Katherine Mansfield, on la protagonista era una dona aparentment feliçment casada, amb vida social, una casa bonica, i al final, la narradora ens va insinuant el punt que trencarà aquesta estabilitat emocional, el descobriment de l'afer del seu marit amb una de les dones del cercle d'amistats. I si busquéssim obres en què tracten la tristesa, només caldria cercar en l'hemeroteca literària, alguns, poemes del Romanticisme,de Byron, Goethe, o Oscar Wilde, en els quals, el jo poètic expressa  l'amargor i la solitud en una societat canviant i insatisfactòria per als romàntics. La literatura segueix un camí, i la vida el seu propi, així que cadascú de nosaltres ha de saber valorar tots els petits moments feliços que ens ofereix l'atzar i que més tard es convertirà en un record que sempre ens acompanyarà, i amenitzarà els records amb gust de llimona. Així doncs, deixeu entrar la felicitat per la finestra, com un ocell quan vola cel enllà sentint la carícia dels núvols a les seves ales.