Cendres, i més cendres, barrejades amb fum d'olor a cremat. Tot cremat a la llar de foc. Ella no s'ho podia creure, després de tot, allà hi havia part de la seva vida. Es va quedar sense paraules, el seu rostre es va transformar en un interrogant gegant, i encara sentia la farum de paper cremat. Era com si un ésser petitet hagués sortit de la seva ànima, i hagués llençat tot aquell gruix de paper a les flames, unes flames dansaires i juganeres.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada