Llegim Poesia: "La ginesta" de Joan Maragall

Fa un temps vaig demanar que féssiu suggeriments per a noves iniciatives i/o nous posts. I algú de vosaltres va dir que podríem llegir i comentar poemes. Cada mes posaré un poema 
i qui vulgui que digui què interpreta o què li suggereix aquell poema.  Per encetar aquesta nova iniciativa, comencem amb el poema "La ginesta" de Joan Maragall. 

LA GINESTA

La ginesta altre vegada,

la ginesta amb tanta olor,

és la meva enamorada

que ve al temps de la calor.

Per a fer-li una abraçada

he pujat dalt del serrat:

de la primera besada

m'ha deixat tot perfumat.

Feia un vent que enarborava,

feia un sol molt resplendent:

la ginesta es regirava

furiosa al sol rient.

Jo la prenc per la cintura:

la tisora va en renou

desflorant tanta hermosura

fins que el cor me n'ha dit prou.

Amb un vimet que creixia

innocent a vora seu

he lligat la dolça aimia

ben estreta en un pom breu.

Quan l'he tinguda lligada

m'he girat de cara al mar...

M'he girat al mar de cara,

que brillava com cristall;

he aixecat el pom enlaire

i he arrencat a córrer avall.

Què interpreteu, què us suggereixen 

aquests versos?