Enguany es compleixen setanta-cinc anys de la mort de Virgínia Woolf. Woolf és una de les escriptores que forma part de la literatura moderna, juntament amb autors com Marcel Proust o James Joyce. Ella va emprar tècniques narratives novedoses com el monòleg interior, per posar un exemple.
Les dones s'imaginen el passat a través de les seves mares. ”Woolf, V. 1929, Capítol 4, dins Una cambra pròpia. Pàgina 133.
De fet, vist que la llibertat i la plenitud d'expressió són
part de l'essència de l'art, una
manca de tradició aquesta, una pobresa, una mala qualitat d'eines, degué perjudicar enormement la literatura de
dones. ”Woolf, V. 1929, Capítol 4, dins Una cambra pròpia. Pàgina 134.
En aquest assaig la novel·lista pren quatre escriptores angleses del segle XIX: George Eliot, pseudònim de Mary Amy Adams, les germanes Emily i Charlote Brönte i Jane Austen. Totes elles van haver de construir-se un espai propi per a crear literatura, amb tots aquests factors que Woolf va analitzar.
Quan Woolf va publicar aquesta obra va mostrar una realitat, per a què la gent fos conscient de la necessitat de les dones escriptores de tenir "una cambra pròpia" per a escriure, i perquè a partir d'aquest espai es pugui construir una tradició literària escrita per dones, però no només per a dones.
2 comentaris:
Jo em quedo amb una frase d'aquest llibret que ha estat un lema bàsic en la meva vida: "Podeu tancar amb clau les vostres biblioteques, si voleu, però no hi ha tanca ni pany ni forrellat amb què pugueu aturar la llibertat del meu pensament."
Molt bona frase! Gràcies per la teva aportació,lectoracorrent!
Publica un comentari a l'entrada