dilluns, 28 de març del 2016

L'Article: "Una habitació pròpia" de Virgínia Woolf





Enguany es compleixen setanta-cinc anys de la mort de Virgínia Woolf. Woolf és una de les escriptores que forma part de la literatura moderna, juntament amb autors com Marcel Proust o James Joyce. Ella va emprar tècniques narratives novedoses com el monòleg interior, per posar un exemple.

L'any 1929  Virgínia Woolf va publicar l'obra A Room of one's Own. El títol d'aquest assaig sintetiza la seva tesi: les dones no disposaven d'un espai propi per a escriure. L'escriptora anglesa nanalitza els factors: 1)  Elles no tenien una tradició literària, 2) no tenien llibertat i 3) tampoc tenien autonomia econòmica. També analitza que aquestes dones tenien una vida i un cercle social limitat, ja que no podien viatjar pel món. Això dificultava el fet que poguessin escriure novel·les, perquè els resultava complex reflectir el mirall de la vida en les seves obres.

 Les dones s'imaginen el passat a través de les seves mares. ”Woolf, V. 1929, Capítol 4, dins Una cambra pròpia. Pàgina 133.
De fet, vist que la llibertat i la plenitud d'expressió són part de l'essència de l'art, una manca de tradició aquesta, una pobresa, una mala qualitat d'eines, degué  perjudicar enormement la literatura de dones. ”Woolf, V. 1929, Capítol 4, dins Una cambra pròpia. Pàgina 134.

           
En aquest assaig la novel·lista pren quatre escriptores angleses del segle XIX: George Eliot, pseudònim de Mary Amy Adams, les germanes Emily i Charlote Brönte i Jane Austen. Totes elles van haver de construir-se un espai propi per a crear literatura, amb tots aquests factors que Woolf va analitzar.  


Quan Woolf va publicar aquesta obra va mostrar una realitat,  per a què la gent fos conscient de  la necessitat  de les dones escriptores de tenir "una cambra pròpia" per a escriure, i perquè  a partir d'aquest espai es pugui construir una tradició literària escrita per dones, però no només per a dones. 

2 comentaris:

Lectoracorrent ha dit...

Jo em quedo amb una frase d'aquest llibret que ha estat un lema bàsic en la meva vida: "Podeu tancar amb clau les vostres biblioteques, si voleu, però no hi ha tanca ni pany ni forrellat amb què pugueu aturar la llibertat del meu pensament."

Roser Caño Valls ha dit...

Molt bona frase! Gràcies per la teva aportació,lectoracorrent!