dijous, 18 d’agost del 2016

Diferències i similituds entre el grup La Barraca de Lorca, i el grup Lauta Teatre de Santa Coloma de Gramenet





3.1 Diferències i similituds entre el grup La Barraca de Lorca, i el grup Lauta Teatre de Santa Coloma de Gramenet.

Tot i que el segon grup reprèn la idea de fer teatre no comercial i per al poble del grup La Barraca de Lorca, existeixen una sèrie de diferències entre ambdós grups teatrals que a continuació s’explicaran.
La primera diferència és el tipus d’obres que es representaven en un i l’altre grup. En el cas de La Barraca,  Lorca va optar per el teatre del Siglo de Oro, mentre que el grup Lauta va representar poesia, i autors contemporanis del segle XX com Miguel Hernández, o el mateix Federico García Lorca.[1] 
Siempre hemos sido fieles al teatro de texto, desde nuestros primeros montajes –Sartre, Arrabal, Sastre- hasta los últimos, cada vez más estilizados y poéticos, de Cernuda, Gil de Biedma, etc.…Como en la buena poesía, nuestro objetivo ha sido siempre aunar emoción y reflexión, aunque cuando miras alrededor y ves cómo está nuestro tiempo, que intereses tienen las gentes, que estímulos las mueven, a veces te vuelves pesimista al mirar el futuro.

La segona diferència, és que el grup teatral de Lorca anava en un camió que anava de poble en poble per apropar el teatre a la gent, i en canvi, el grup de Santa Coloma es representava pels llocs citats a l’entrevista per Petry Jiménez i Carlos Quesada, però també per a la gent de la ciutat.
Allò que és comú en tots dos grups, és l’autenticitat moderna, ja que el seu objectiu era apropar el teatre a la gent, en el primer cas, a gent que no sabia ni llegir ni escriure; en el segon, a una població amb un alt component d’immigració que ja comptava amb uns  hàbits culturals.[2]

Les estructures de la societat moderna prenen com a unitat l’individu, i no el grup o la comunitat, com passava en les societats de caràcter rural.

La diferència està en què la societat a la que s’adreça el grup Lauta Teatre no és rural, sinó postmoderna, en canvi, La Barraca s’adreçava a una societat eminentment rural.




[1] R. Caño Valls, “Entrevista a Petry Jiménez y Carlos Quesada”. Annex aquest treball. 2016.
[2] C. Campbell. I shop therefore I know that I Am: the Metaphysical Basis of Modern Consumerism. A: Karin M. Ekström; Helene Brembeck (eds.) Elusive Consumption. Nova York. Pàgina 83.