Eliza Doolitle va néixer l'any 1913, quan el seu creador Bernard Show va estrenar l'obra Pigmalió. L'acció de l'obra comença a la ciutat de Londres de principis del segle XX, quan el professor de fonètica Henry Higgins va fer una aposta a un amic seu el coronel Pickering, de convertir una noia de classe baixa, Eliza Doolitle en una dama a partir del seu mestratge en fonètica de la llengua anglesa. Així, Eliza Doolitle, una noia òrfena de mare, i amb un pare alcohòlic i de bon viure, accedeix a viure a casa del senyor Higgins, per aprendre la llengua anglesa a partir de diferents mètodes per aconseguir l'objectiu. Finalment, al cap de mig any, Eliza, ja parla com una dama anglesa, i és portada al ball de recepció del príncep, i allà tothom creu que és una princesa estrangera. Al final, Eliza i Henry s'enamoren, tot i que el professor aprèn de la humilitat i la importància de les persones vinguin d'on vinguin. Aquesta història va ser portada al cinema pel director George Cukor, l'any 1964 sota el títol de My Fair Lady, protagonitzat per Audrey Hepburn, i Rex Harrison. De fet, aquest film es va projectar en més de 30 països del món. A Catalunya, l'escriptor Joan Oliver va traduir Pigmalió al català. Crec que és una obra universal ja que tant l'argument com tots els temes que tracta com la diferència de classes, el poder accedir a tenir estudis segons el poder adquisitiu, i com hi ha gent de classe alta que mira amb menyspreu a gent de classes baixes, són aspectes actuals. Una dona que evoluciona no només dins la societat, sinó també en el fet d'enfortir la seva personalitat, el seus valors, etc. Una obra mestra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada