De vegades els qui tenim coses a dir, no sempre tenim temps d'aturar-nos per pensar quina combinació de lletres i frases teclejarem. Hi ha períodes en què els silencis s'apoderen d'espais com aquest, i és quan s'obren parèntesis indefinits. La vida ens fa córrer sense pausa, i molts cops no tenim cap engruna de segon per cercar aquesta pausa que el cos ens demana sovint. I diu la dita que després de la tempesta arriba la calma, així com després d'un llarg silenci envoltat d'un parèntesi, tornen les paraules, les frases amb sentit figurat, la màgia de la literatura... Gràcies a tots i totes per la vostra constància.
3 comentaris:
les coses s'han de fer amb ganes i temps, inclosos els parèntesis.
Ja m'estranyava que no em diguessis res de la meva participació! Els silencis són tan importants com les paraules, en poesia.
Gràcies Joan.
Helena, fa temps vaig llegir la teva participació! Moltes gràcies!!!
Publica un comentari a l'entrada