Fa tres anys que ens va deixar Montserrat Abelló. Jo fins llavors, havia llegit algun poema. Després he anat descobrint la seva poesia. Abelló va néixer l'any 1918 a Tarragona. Després de llicenciar-se en Filologia i Lletres, va formar part del grup d'alumnes del Carles Riba. Un bon mestre de qui ben segur va aprendre molt. Va ser a l'exili a Xile, quan va començar a escriure. Als quaranta-cinc anys, va publicar el primer poemari Vida diària., A amb pròleg del gran Joan Oliver. Va escriure una tretzena d'obres de poesia, també va escriure teatre i va fer traduccions. En paraules d'Oliver sobre la poètica de l'autora:
"Per tot allò que hi trobo, penso que la lírica de la Montserrat Abelló aporta un accent i una actitud distints al petit concert de la nostra poesia femenina. És un cant que escau al nostre temps: no és esplendorós, ni retòric ni crític, ni somnífer, somnífer no de son, sinó de somni. No fuig d'estudi ni ens pinta la cigonya. És, al cap i a la fi, una poesia de moda, no m'estic pas de dir-ho. Puix que sempre he tingut per una insensatesa o almenys per una bajocada creure que els poetes poden eludir indefinidament la llei universal, sòlidament històrica i social, indefugible de la moda."prò(Joan Oliver, pròleg Vida diària, 1963).
Tal i com va escriure Oliver, la poesia d'Abelló era genuïna i singular. Potser encara no coneixem prou bé la grandesa de la seva obra, però precisament aquestes efemèrides poden servir per (re-) descobrir-la i entrar dins el seu cosmos poètic. I per cloure aquest homenatge, podeu sentir-la recitar el poema "Tan sols la paraula nua" dins el Dia Mundial de la Poesia, l'any 2014.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada