Cicle Llegir Teatre: Otel.lo al Teatre Sagarra

Enguany he assistit a una nova edició del Cicle Llegir Teatre a la Biblioteca Central de Santa Coloma de Gramenet. La idea de la tertúlia és llegir primer l'obra, i veure després com els directors/res fan la posada en escena. Otel.lo de William Shakespeare és la darrera peça teatral llegida. Així doncs després de comentar la història, els personatges, etc amb la resta de lectors/res, divendres passat, el Teatre Sagarra de la ciutat colomenca, obria les portes amb una versió moderna del clàssic shakespirià. En primer lloc, només hi havia tres actors, i per tant, tres personatges: Otel.lo, Iago i Desdèmona, vestits amb vestuari actual. Altres personatges com Cassio, Roderigo o la dona de Iago aquí estaven el.lidits.  L'escenari era minimalista, tres cortines blanques i una vermella, un atri amb un micro i una webcam, i una tauleta que feia de taula i llit alhora. En primer lloc, al mancar tres personatges cabdals de la història, hi havia molts diàlegs escapçats. En segon lloc, Desdèmona apareixia amb patins, sí sí, amb patins. Clar que els clàssics s'han d'actualitzar, però encara ara em pregunto per què apareixien uns patins en una tragèdia d'aquest caire. En tercer lloc,al final, Otel.lo no se suïcida, sinó que el personatge en un monòleg final, deixa que siguin els espectadors/res que decideixin el càstig per a ell, per haver mort Desdèmona, i per això va girar la webcam cap a nosaltres.  És a dir, la directora que era l'actriu principal va voler donar un caire de violència de gènere a l'obra, cosa que trobo lícita, però per altra banda, convertir als espectadors/res en jutges i/o déus que decideixen un càstig per a Otel.lo, trobo que no té a veure amb la filosofia shakesperiana. No dic que sigui dolent versionar una obra clàssica, el que crec és que de vegades, s'escapça l'essència d'aquella història per fer-la des de la perspectiva del director/a del moment. En tot cas, sempre és bo tenir primer la peça original per poder analitzar la posada escena. I com es diu al teatre, s'abaixa el teló.