Víctor Català va néixer després de guanyar els Jocs Florals
de l’any 1898 amb el relat “La infanticida”. Quan la van premiar ningú sabia
qui era Caterina Albert, i quan es va descobrir que rere aquell relat hi havia la ploma d’una dona, es va produir
un escàndol. En aquell període no era gens “normal” que una dona escrivís i/o
publiqués; I encara menys, el tipus de prosa que ella escrivia. Caterina va
esdevenir Víctor, un personatge d’una novel.la inacabada de l’autora. Víctor i
Maragall es van començar a cartejar, quan ella va publicar el llibre de
narracions breus Drames rurals. Ell li va dir que aquella prosa era
fosca, i ella sota la figura d’un home, li va respondre que aquella era la seva
manera d’escriure. Així va iniciar-se una amistat epistol.lar d’admiració
mútua. Curiosament, tots dos eren Modernistes, però ambdós van tenir
trajectòries literàries diferents. Aquest fet però no va suposar cap obstacle,
ni tampoc el fet que ella li confessés qui s’amagava rere el nom de Víctor
Català. Una curiositat molt interessant de dues grans figures de la literatura
catalana.
2 comentaris:
Gràcies per fer-nos-ho saber, Roser! Aquestes dues figures de la literatura catalana en són molt, de grans!
A tu, per llegir-me, Helena!
Publica un comentari a l'entrada