25 de novembre: Emprendre el vol sense por.

 

NI UNA MÉS!

NO A CAP VIOLÈNCIA DE CAP TIPUS, NO A LA VIOLÈNCIA MASCLISTA!

No podia articular cap mot, sentia les ferides de les cicatrius que ningú podia veure. Es mirava al mirall, i podia veure aquell rostre marcat per la tristesa, les llàgrimes no vessades per la basarda de mostrar la pròpia vulnerabilitat. Després de veure's aquell senyal, que ja mai més s'esborraria de la seva memòria, va marcar un número, 016. Amb una veu tremolosa, finalment, va demanar ajuda. Ella no vol ser una víctima més, ara més que mai, vol sentir la vida dins seu, i les seves ales no estan mortes, simplement, estaven lligades, però fins i tot els lligams més forts, es poden trencar. I ella va trencar els lligams, i va emprendre el vol sense rumb, però sense por. 


Comentaris

sa lluna ha dit…
No és NO!! És molt complicat trencar amb aquests lligams, però mentre la educació no sigui altra, s'ha de tenir la valentia de demanar ajuda.

Aferradetes, Roser.
Roser Caño Valls ha dit…
Hola Sa Lluna! No és no!! Però no impossible, molta gent està canviant això, a les famílies, a l'escola, els joves són conscients d'aquesta realitat. Moltes gràcies, una abraçada!

Entrades populars d'aquest blog

Propera activitat cultural: Conferència virtual "La consciència de si mateixes i la seva autoestima en dues dones: Catherine i Aloma.

Llegim Poesia: "La ginesta" de Joan Maragall