Improvisacions literàries 1 : L'ocell d'ales verdes i blaves

 






Era el darrer dia d'estiu. En poques hores, la rutina de setembre tornaria a la seva vida. Havia decidit entrar en aquell bar nou, a prop de la platja, que semblava de pel·lícula. Allà on l'havia vist per última vegada. Un rostre sense nom, uns ulls que ella dibuixava per les nits en silenci, escrivint una narració de ficció. De cop, va veure entrar aquell ocell de plomes blaves i verdes. Qui sap si aquell ocell era el senyal d'algun futur ple d'esperança.

Comentaris

Helena Bonals ha dit…
Ara arriba l'esperança del pas de puça... una esperança diferent de la teva història, però m'hi fas pensar.
Roser Caño Valls ha dit…
Hola Helena! Però arribarà... Cal pensar en les coses bones de la vida.
Una abraçada,

Roser Caño Valls

Entrades populars d'aquest blog

Propera activitat cultural: Conferència virtual "La consciència de si mateixes i la seva autoestima en dues dones: Catherine i Aloma.

Llegim Poesia: "La ginesta" de Joan Maragall