El reflex de Virgínia Woolf: Frankenstein de Mary Shelley

 

Sabíeu que Mary Shelley va concebre la idea del "monstre" en una trobada amb Lord Byron, John William Polidori i Claire Clarmont a prop de Ginebra?  Doncs sí, aquell va ser l'inici d'un projecte que culminaria en la novel·la Frankenstein o el modern Prometeu, publicada el 1818. Arran de la meva experiència docent, anava dir que he rellegit l'obra, però més aviat he l'he llegit. Des d'un començament, no podia deixar de seguir les petjades del científic Víctor Frankenstein fins al darrer suspir. I és que la peça narrativa està ben construïda tant a nivell de personatges, com la descripció dels llocs on passaven les escenes més crucials, i es podria dir que és una història que va "increscendo" si em pertmeteu l'expressió. El moment en què el científic crea al "monstre", dit així per ell mateix, i com les seves vides es van entrecreuant fins al final. D'una banda, el doctor, rebutja la seva pròpia creació, considerant-la abominable, de l'altre, el mal anomenat "monstre" cerca amor dels humans, amor que no troba i que el porta a demanar al seu creador que li creiï una dona per estimar-la. La negació d'aquest fet, fa que "el monstre" comenci a teixir una venjança al voltant dels familiars i amics de Frankenstein. Tot això narrat pel científic a un mariner que és qui recull el testimoni tant de la vida del científic com la de l'ésser creat pel protagonista. Així que hi ha diferents tipus de narradors, primerament, el mariner li escriu unes cartes a la seva germana, després Víctor esdevé el narrador de la seva història, i en alguns passatges, "el monstre" narra els seus fracassats intents de cercar amor en els humans. Una combinació de veus narratives sublim. I no només això, la majoria d'espais, paisatges estan descrits des del Romanticisme, sobretot aquella escena en què Víctor va en una barca per un llac, ple de boira, cercant "al monstre", tot envoltat de misteri, i el mateix personatge tenint sentiments de tristesa, insatisfacció, soledat... És pot dir que és una gran novel·la d'aquest període, i no només això sinó que es pot considerar, i de fet s'hi considera, una novel·la de ciència ficció. I llegint-la, com l'he llegit també m'he adonat que Shelley no sé si conscientment o inconscientment, tracta el tema de la intolerància a partir de la marginació que pateix "el monstre". De fet, em pregunto: ell és malvat o li fan tornar els humans negant-li amor, com li nega el propi creador? I al final quan mor primer el científic, i després "el monstre" desapareix per convertir-se en cendres. Així és com Shelley va crear aquesta obra mestra universal, que avui seria vigent  ja que tracta la intolerància, les pors, el misteri del jo, la possibilitat que algú tingui el poder de crear "humans" de restes de morts... i que també tracta el tema de la marginació i la intolerància cap persones diferents, d'altres cultures, d'altres pobles, d'altres maneres de ser... Una gran autora que recomanem des de la nova secció "El reflex de Virgínia Woolf".