I si...?

Sé que ara quan llegiu aquest post, pensareu que sóc una indecisa, ara tanco el blog, ara l'obro. Segurament, teniu raó. Vaig estar temps pensant que com que no tenia temps per a escriure, el millor era tancar aquesta etapa bloguera o blocaire, com preferiu. Darrerament, però he trobat a faltar poder tenir un espai on dedicar-me a parlar de cultura, d'iniciatives, d'obres de teatre, en fi d'allò que a l'Arlequí sempre li ha enamorat la literatura. Així que avui ell o ella, m'ha despertat i m'ha dit que ja n'hi havia prou de fer la mandrosa, i que tornés a obrir el seu Antaviana, que ell/ella volia que tots dos tornéssim a fer viure aquest espai. I no m'hi he pogut negar. Són d'aquelles coses que no et pots negar, perquè et queda un rau-rau a dins que et diu i si... ? I aquest i si...? Va acompanyat d'un i per què no?. Aquí ens teniu un altre cop, perquè encara que Facebook, Twitter, Instagram, Tik Tok, You Tube,  disculpeu si me'n deixo algun, el bloc o blog Antaviana torna a obrir les seves portes, a tothom i totdon qui vulgui entrar per llegir una miqueta allò que l'Arlequí i jo anirem escrivint a mesura que tinguem idees i coses per contar-vos. De moment, avui, us dono de nou la benvinguda, i espero que us apropeu per aquí sempre que vulgueu. L'Antaviana és casa de tots. I per a celebrar el retorn, no hi ha res millor que escoltar aquest himne, ideat pel gran Jaume Sisa.