divendres, 23 de juliol de 2021

Un estiu diferent, el retorn del teatre.

 




Des de fa més d'un any, tots i totes patim una pandèmia mundial, el Covid-19. Sé que aquest blog o bloc com vulgueu anomenar-lo és per a parlar de cultura, però crec que és bo reflexionar sobre aquest moment històric tan dur. Tot ha canviat: la manera de relacionar-nos, la manera de cuidar-nos a nosaltres mateixos... el què no ha canviat, o bé només en una part (normes d'higiene i sanitat) és la cultura. La cultura és amb nosaltres, teatre, cinema, exposicions... De fet, fa uns mesos vaig anar a veure la primera obra de teatre, des que va començar tot plegat. Concretament, vaig anar a veure una adaptació "Una habitació pròpia" de Virgínia Woolf a la Sala Beckett. Era un monòleg, i de fet, ja us n'havia parlat després de veure l'obra. Però la sensació de poder estar asseguda a la butaca, esperant que aparegués l'actriu, un cop van apagar els llums, va ser indescriptiblement bella, agradable, i tants adjectius similars, que em va fer veure que malgrat tot, la pandèmia m'ha fet revalorar de nou quelcom tan necessari com el teatre, i de la cultura. Quelcom que no ens pot faltar de cap manera. Per tant des d'aquí celebrem que els teatres tornin a obrir perquè encara que visquem un estiu diferent, no deixem de gaudir d'aquest art que ja van descobrir els grecs, i que ha perdurat i perdurarà en el temps, perquè la vida es nodreix d'aquest art, i l'art es nodreix de la vida. 

2 comentaris:

Helena Bonals ha dit...

M'agrada molt el final de la teva entrada!

Roser Caño Valls ha dit...

Hola Helena! Moltes gràcies per llegir-te i pel teu comentari. Una abraçada!