Aprenent l'ofici d'escriure: La llibreta vintage

 









Avui dia escrivim a un ordinador, en una tablet, o un Whatsapp un missatge, o un escrit. Vull dir que actualment els qui aprenem l'ofici d'escriure tenim moltes eines tecnològiques, però confesso que sempre tinc en un calaix llibretes de tapes amb decoracions boniques, i amb pàgines de color veig buides esperant que comenci a apuntar idees, títols, sinopsis de relats, noms de personatges, nous projectes literaris. I és que l'encant que té el fet d'obrir aquell objecte, que avui podria ser vintage, quan una musa em desvetlla alguna cosa que pot ser motiu d'un inici d'un conte, d'una prosa poètica, començo a fer anar el bolígraf sense aturar-me, sentint que per un moment Kronos s'ha adormit, i que el cúmul d'emocions per iniciar alguna cosa només escrivint unes poques paraules, unes paraules que queden allà i que cap virus podrà esborrar, i per tant, perviuran i si algun d'aquests projectes creix, és aleshores on la llibreta pren el sentit de l'origen de tot.  I és allò de tot va començar quan vaig escriure aquell mot, i d'allí vaig anar descabellant la llana, fins esdevenir quelcom més que una simple idea. Això no vol dir que bandegi la tecnologia, ans al contrari, la llibreta i la tecnologia són recursos per als qui volem crear paraules dins del llenguatge literari fins que prenguin cos i es converteixin en un ocell que emprengui el vol, si em permeteu la metàfora. 

Comentaris

  1. M'agrada molt això de "sentint que per un moment Kronos s'ha adormit". Jo també quan escric una ressenya i no faig poesia, només he de començar-la i tot flueix amb molta facilitat.

    ResponElimina
  2. I també m'agraden molt les llibretes vintage!

    ResponElimina
  3. Moltes gràcies, Helena per compartir les teves opinions! Una abraçada!

    ResponElimina

Publica un comentari a l'entrada

Entrades populars d'aquest blog

Música i literatura: Els amants de Vicent Andrés Estellés

El poema del mes: Cambra de Tardor"