dijous, 8 d’agost del 2024

Any Joan Salvat-Papasseit: El poeta de les avantguardes

 


El 7 d'agost del 2024 s'han complert 100 anys de la mort de Joan Salvat-Papasseit. Papasseit va néixer a Barcelona el 1894, en el si d'una família humil i treballadora. El seu pare va morir quan ell tenia 7 anys.  Va treballar des de ben jove, quan no tenia ni divuit anys, i va participar en tertúlies literàries amb persones dedicades a la cultura. Així com també a poc a poc, va col·laborar amb articles en publicacions anarquistes i socialistes de l'època.. A partir del 1917 va deixar l'etapa més combativa i es va anar formant com a poeta de les avantguardes.  El més destacable és que aquest poeta es va anar formant de manera autodidacta, i va començar a escriure poemes de caire revolucionari, i més tard, va evolucionar cap als ismes. De fet, el primer poemari publicat l'any 1919, Ondes hertzianes mostra aquesta evolució del poeta, a partir de textos on apareixen diferents tipografies de lletres, i trencant l'estructura tradicional del poema.  El títol fa referència a les màquines, és a dir, que s'emmarcaria dins el futurisme que valorava les màquines com elements de modernitat del futur. Aixi mateix, en l'obra apareixen diferents tècniques com el col·lage o el cal·ligrama, provinents del cubisme. I com no, trenca totalment l'estructura de l'escriptura amb l'eliminació dels signes de puntuacions, per tal d'apropar-se a "les paraules en llibertat" que va descobrir Stéphane Mallarmé.  


D'altra banda, el seu poemari més conegut és El poema de la rosa als llavis, és un llibre que tot i la modernitat, pren la idea de l'amor trobadoresc per explicar l'enamorament del jo poètic, que s'inicia en la mirada i que conclou amb l'amor, és a dir, amb la consumació de l'acte dels dos amants. És un poemari carregat de sensualitat, que va teixint a poc a poc l'amor entre el jo i la noia, i que un cop finalitza, la història adquireix una estructura cíclica. 


Així podem dir que Joan Salvat-Papasseit es va formar com a lector i poeta de manera autodidacta, i va deixar una obra breu, a causa de la seva mort prematura, però que avui encara esdevé part de la literatura catalana universal. 

Sota el meu llavi el seu