D'aquí sis dies es complirà un any, de l'atac terrorista de Hamàs a Israel, i la resposta del ministre d'Israel, Netanyahu d'atacar la Franja de Gaza. A dia d'avui, més de 186.000 persones de la Franja, homes, dones, criatures han mort. Per no parlar, dels milers de desplaçats, que han donat tombs d'una banda a l'altra, pensant que estarien segurs, però els soldats Israel no han deixat cap racó sense bombarejar, ni hospitals, ni escoles. Ara, ja han entrat a la frontera amb el Líban, i fins i tot, al Yemen. Sento escriure aquest post, però no puc celebrar el primer dia d'octubre del 2024, veient tantes vides perdues, tantes vides que han sobreviscut i han vist morir a la seva gent, o persones que han buscat refugi, i que pràcticament no tenen menjar ni aigua, tot i que l'ajuda humanitària intenta superar "les fronteres" per ajudar als qui encara viuen. No puc entendre cap raó, per destrossar tota una ciutat, els hospitals, i molts dels seus habitants. Evidentment, que sé que hi ha temes polítics, de poder, i d'ideologia, però cap vida humana no es mereix que li destrossin els drets, ni el més fonamental que li furtin la vida. Per això dic, no a la guerra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada