Parlem de literatura, a propòsit de Laia Aguilar

Estem aquí amb l’autora Laia Aguilar, qui acaba de publicar Tots aquells mars. La Laia és llicenciada en Comunicació Audiovisual. Escriu novel·les, així com també guions de sèries i per a la televisió i el cinema. També és professora d’escriptura creativa a l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonès. Ha publicat novel·les com Wolfang (extraordinari), que va guanyar el Premi Carlemany, l’any 2016 i el Premi Atrapallibres 2018. Wolfgang. El secret del pare. L’any 2020, la novel·la Juno va rebre el Premi Protagonista Jove. Pluja d’estels que va rebre el Premi Josep Pla. i Les altres mares (2022). L’Arlequí va tenir la casualitat de veure una presentació de la seva nova obra publicada a La Setmana del Llibre en català, i avui parlem de literatura amb ella.

1. Quan et vas adonar que t’agradava escriure literatura?

Després de passar mols anys fent guions per la televisió i el cinema, em vaig adonar que tenia la necessitat d’escriure les meves pròpies històries. Volia mirar endins, parlar dels meus temes, o dels temes que m’interessessin, sense pressions ni advertències de cap tipus. I així va sorgir la meva primera novel.la per a un públic juvenil: “Wolfgang”.  

2. Quins autors i autores de la literatura infantil han sigut els teus referents?

Molts. Roal Dahl és i serà sempre un referent. Rodari també. Com a autor de llibres infantils m’agrada moltíssim David Walliams. 

I també són referents autors d’aquí (catalans, de la casa) que m’agraden moltíssim i em llegeixo sovint: Maite Carranza, Anna Manso, Mireia Vidal, Care Santos, Muriel Villanueva etc...

3. Has escrit guions de sèries, com ha estat l’experiència?

Molt bona. És un treball en equip. Se n’aprèn molt. Sobretot a crear trames, personatges, escenaris, a treballar sota la pressió del temps. És una feina on cal ser humil i assumir que el treball creatiu és sempre en col.lectiu, en equip. El guió per mi ha estat una gran escola. 

  

4. Formentera és el punt de partida de la novel·la Tots aquells mars, per què has triat aquest espai?

Formentera m’agrada per la seva bellesa (les coves marines, les salines, els fars..). És un paisatge bell i hostil alhora. Per mi té un punt inquietant. Però el motiu real del per què he triat Formentera és perquè em va caure a les mans un llibre sobre llegendes i rondalles de l’illa que em va captivar. A partir d’aquí vaig tenir clar que volia incloure llegendes a la meva història. I volia que Formentera es convertís en l’escenari principal. 

5. Quina simbologia té el mar?

Depèn del moment pel que travessi la història. El mar és símbol de mort i també d’amor. El mar amaga un tresor simbòlic i també real. Per tant és símbol de misteri al desconegut, a allò que se’ns escapa de les mans, allò que és eteri i no arribarem a comprendre mai. 

6. Què representen les coves marines en la història? 

Crec que les coves representen una mica el ventre matern. La Greta, la protagonista, és una nena petita que té una relació conflictiva amb la seva mare. Sempre s’amaga en coves. Per mi és un espai que vindria a ser això: el ventre matern, allà d’on venim, un espai reconfortant i allunyat dels perills del món exterior. 

7. En aquesta obra, apareixen moltes llegendes, d’on sorgeixen? 

Sorgeixen d’un llibre de rondalles i llegendes de Formentera de l’autor Joan Castelló Guasch. D’altres són llegendes populars com ara la història del rei Sigurd; un rei viking de Noruega que va trobar-se amb un grup de pirates de Formentera que custodiaven un tresor i va idear un pla per robar-los els tresor tot calant foc a una cova. Aquest tresor diuen que potser encara resta al fons del mar... però no se sap. És una història real que s’ha convertit en llegenda. 

8. Com has anat dibuixant les dones protagonistes de la història, Matilda, Helena i Greta?

La història narra la relació entre una àvia, una mare i una filla. Totes tres arrosseguen un fet dramàtic del passat i uns quants secrets que no s’han explicat mai. 

La Matilde és una àvia entranyable. Volia que fos propera, sincera, descarada i barroera. També volia que visqués en un món màgic on les sirenes existeixen i els esperits formen part del món dels vius. És l’àvia que explica llegendes i que viu envoltada d’un món de fantasia. 

L’Helena és la mare de la Greta i la filla de la Matilde. Volia que fos un personatge críptic, silenciós, que amaga secrets i no sap com comunicar-se. Comet l’error d’estimar-se més a una filla que a una altra. Comet l’error de fugir... però s’estima alhora la seva filla Greta.

I finalment tenim la Greta, la protagonista. Ella és una noia de 35 anys, que busca respostes, que arrossega un sentiment de culpa molt fort i necessita sanar tot el que va passar fa tants anys. Troba consol en la seva àvia Matilde i en les llegendes que s’expliquen sobre l’illa. Amb la mare manté una relació distant, conflictiva...els anys els han passat factura. Totes dues volen aprorpar-se. 

9. Com et vas inspirar per a crear el personatge de la Julieta?

La Julieta és la germana de la Greta i quan la coneixem al llibre és una nena petita de 7 anys. Em vaig inspirar en els relats de García Màrquez per crear un personatge gairebé màgic. La Julieta té els cabells blaus, és bonica i sembla una nina de porcellana, en molts moments sembla una sirena... i una tarda d’estiu vora el mar desapareix. Què ha passat amb ella? Aquest és el gran misteri de la novel.la. 

10. En aquesta obra, apareixen moltes imatges poètiques, com conflueixen amb la trama de les protagonistes?

Vaig intentar alternar una història realista amb algunes pinzellades d’elements fantàstics. Per tant hi apareixen imatges poètiques com ara sirenes, l’arbre dels pensaments, vaixells pirates etc... M’agradava aquest contrast que em permetia trencar el realisme de tant en tant i jugar una mica a presentar un món imaginat, de somni, un petit punt de fuga.

11. Escriu una cita d’un/a autor/a de la literatura universal.

“La vida no és la que un ha viscut sinó com l’ha viscut i com la recorda per explicar-la”, de Gabriel García Màrquez. Aquesta cita la introdueixo al principi del llibre perquè em sembla molt important. Ens parla dels relats que ens fem sobre la nostra pròpia vida.Tots necessitem explicar-nos històries.

12. Creus que La Setmana del Llibre en Català fomenta el gust per la lectura?

Molt. La Setmana és una festa que ens convida a gaudir de la literatura en català. La gent pot conèixer autors, anar a presentacions, assistir a debats i taules rodones sobre diferents temes. A mi encara m’agrada més que el Sant Jordi. Sobretot perquè també és un punt de trobada entre autors, lectors, llibreters, editors... Llarga vida a la Setmana del llibre en català!

Moltes gràcies per l'entrevista, Laia!