Obro la finestra de bat a bat, i començo a llençar tots els instants grisos. Aleshores apareix la deessa del vent, i amb les seves mans els pren, i veig com es van allunyant a poc a poc, fins que esdevenen no res. I unes llàgrimes regalimen pel meu rostre somrient, i sento que m'he tret aquella llosa de dins meu que no em permetia veure els raigs del sol. Sé que n'hi haurà algun que voldrà a temptar-me perquè torni a la tristor, però aquest cop tancaré la finestra sense mirar enrere.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada