Centenari Joan Salvat-Papasseit: L'evolució lírica d'un poeta autodidacta

Joan Salvat-Papapasseit va néixer el 1894. Quan van arribar les Avantguardes a Catalunya de la mà Guillaume Apollinaire, el poeta autodidacta barceloní es va deixar influir sense recança. Això és, si ens fixem en l'obra, Poemes en ondes hertzianes, ja el títol ens indica un trencament amb la lírica del vers i l'estrofa clàssics. Salvat-Papasseit va fer tempteigs amb el cal·ligrama, on es combinaven diferents tipologies de lletres, i on les idees semblaven aparentment inconnexes, però que finalment, sí que adquireixen un sentit si les llegim amb el prisma de les Avantguardes. Tot i així, Salvat-Papasseit no fou tan sols un poeta del futurisme, sinó que la seva lírica, essent ell mateix el seu propi mestre, va evolucionar cap a formes més clàssiques mètricament parlant, cosa que va confluir amb la cançó i la poesia populars.  Una de les joies de la literatura, si em pertmeu l'atreviment és El poema de la rosa als llavis. És aquí on Salvat-Papasseit pren elements de la poesia trobadoresca, des de la idea de l'enamorament que comença amb la mirada i que conclou en assolir "la mercè", és a dir, en la culiminació amorosa del jo poètic amb la noia, objecte del seu amor. Dins d'aquestes pàgines, la mètrica rigurosa que van divulgar els noucentistes, mostra versos i estrofes ben travats, amb un ritme i una rima ben acurades. Així, a través d'aquestes formes clàssiques heretades de poetes com Josep Carner o Guerau de Liost, Salvat-Papasseit va configurar una història del jo poètic que s'enamora d'una noia i a qui va seduint mitjançant cadascun dels poemes, poemes carregats d'erotisme i sensualitat, fins arribar al moment àlgid, en la relació d'amor, sense que això signifiqui el final, sinó que esdevé una història cíclica, que torna a començar quan el jo poètic es tornar a enamorar d'una altra noia. En aquest poemari, és on s'observa l'evolució lírica d'un poeta autodidacta que no va anar escola, però la seva escola van ser les Avantguardes, la tradició literària catalana, la poesia trobadoresca i el Noucentisme, sense bandejar la poesia popular.  Tot i que celebrem el centenari de la seva mort, la seva lírica no mor perquè és universal.