Des de ben petita, vas patir agressions físiques i psicològiques que et van obrir una ferida difícil de tancar. A mesura que anaves creixent, et venien els records d'aquells dies grisos, on escriure i llegir eren els teus refugis d'unes realitats esperançadores. No pots continuar vivint en l'ahir, si vols caminar per nous senders. Has de tancar aquesta porta i sanar i cloure la ferida sense cicatriu. Sí, jo com molta altra gent, he sigut víctima de la crueltat, però he deixat massa temps perquè tot aquell menyspreu, em robés la poca estima que em tenia. Ara m'he de tirar una sageta d'amor a mi mateixa, i començar a mirar l'altra jo del reflex, sense por. Tot té un principi i un final, i aquells dies por i tristesa han acabat. Cal que tu o sigui jo ens aixequem i caminem sense mirar enrere, no som Orfeu. Soc jo, un jo que vull aprendre a estimar i a veure amb uns altres ulls, que no amb els d'aquells qui em van voler esborrar el somriure. No, ara he de tancar amb la clau la porta del passat, i deixar que s'obrin d'altres portes i finestres per on continua el meu camí sense por, i acariciant el meu jo sense ferides mal tancades.
1 comentari:
Jo també tinc un passat per oblidar, però gràcies al qual sóc com sóc ara.
Publica un comentari a l'entrada