Un dia et vas enamorar i sense saber com l'enamorament fou correspost. Papallones a l'estòmac, i la il·lusió d'una nova aventura et van embolcallar sense saber que aquella història tindria un final inevitable. I un bon dia, així com el sol es pon, l'amor va volar cel enllà com les orenetes que marxen cercant una nova primavera. I aquella primavera es va acabar, i vingueren dies d'hivern, freds i amb regalims de gotes dolces. Però les agulles del rellotge no s'aturen, i a poc a poc, la neu es va desfent, i es comencen a veure les primeres abelles cercant el néctar de les flors. I es poden veure els primers brins de verd als arbres. I sents les orenetes tornar un altre cop, i t'adones que aquell enamorament és ara un valuós record que no vols deixar escapar...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada