Què és la bellesa? Un somriure, un grup d'ocells vorejant el cel blau, un petó...? Si mirem o més aviat, escoltem algunes cançons on apareix la paraula "Beautiful", podem observar que té diferents sentits. A Beautiful, Christina Aguilera fa un cant a la bellesa del cos tal i com és. Per tant, és un cant a l'amor propi de la pròpia bellesa del propi cos, al marge dels cànons. Si anem i escoltem la cançó, You're beautiful de James Blunt, sentirem que el jo poètic li canta l'amor a un tu desconegut, qualitfant a la persona de bonica. I si anem a l'actualitat, Benson Boone canta Beautiful Things, on fa referència a les coses belles de l'amor. Així doncs, la música ha cantat i segueix cantant la i a la bellesa, que pot referir-se a la d'un mateix o la bellesa que podem sentir quan ens enamorem d'algú, i aquell algú esdevé algú que sembla inassolible, però que només veure'l ens somniar, desitjar, i imaginar que per un moment aquella bellesa és nostra, quan en realitat no ho és. Ara si volem també podem trobar-la en la literatura, o el seu antònim. A la Bella i la Bèstia, una narració tradicional, coneguda per la versió de Jeanne-Marie Leprince de Beaumont, en el qual un príncep rep un encantament en què la seva figura es metamorfoseja en bèstia, per la seva arrogància, i només podrà trencar-lo si algú arriba a estimar-lo tal i com és. I en el contrapunt, apareix la Bella, una noia senzilla, però intel·lectual, i amant de la lectura, i qui finalment, aconsegueix trencar el mur que s'havia construït la bèstia, gràcies al seu amor sincer. I encara podem trobar un altre film, protagonitzat per Roberto Begnini, titulat La vida és bella. Enmig del context del període dels nazis, el protagonista s'enamora d'una professora, i quan ja viuen feliços amb el seu fill, l'ocupació i la separació d'ella, i el pare i el fill en camps de concentració nazis els trenca la felicitat. Tot i així, malgrat la tristesa d'aquesta història com diu el títol La vida és bella. I no podem cloure aquest post, sense esmentar Sandro Boticelli i la seva Venus, qui tot i mostrar-se nua, representa el coneixement del Renaixement, la llum, per saber i conèixer l'ésser humà. Tot i així, també simbolitza la bellesa enmig d'un paisatge bucòlic. Així doncs, al llarg de la història de l'art, tant la música, com la pintura, la literatura, o el cinema s'han referit a l'adjectiu bonic o bonica, tot i que amb diferents accepcions, sense una resposta única a la qüestió, què és la bellesa?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada