Un dia d'estiu del juliol del 2007, arran del bloc Llunàtic de David Madueño, va néixer l'Arlequí. I d'on ve la idea de l'alter ego Arlequí? Doncs, d'un dels contes de Pere Calders protagonitzat per l'Arlequí, i també per la meva fascinació des de petita per aquest personatge de la Commedia de l'arte. De fet, quan era una cria em vaig disfressar amb un vestit de rombes de colors, i la cara pintada també amb rombes de colors. Després, l'any 1978, Dagoll Dagom va estrenar Antaviana amb contes del narrador barceloní. I tot això, van esdevenir les llavors de l'enamorament d'aquest personatge tan misteriós, bonic, com versàtil. En uns inicis, l'espai, no ens enganyem, era un indret per publicar creacions literàries que tenia "al calaix cibernètic". I ves per on, vaig entroncar amb l'auge dels blocs o blogs en català. I no tan sols això, vaig assistir a les jornades de La Catosfera, i fins i tot, Cossetània edicions va publicar l'any 2008, La catosfera literària 08, primera antologia de blocs en català, on apareixia el relat, La faula del vell pescador, que el 2009 va formar part del meu primer recull de relats, A l'altra banda del riu editat per l'editorial Setzevents. Així, que l'Arlequí va néixer en un moment viral per als blocaires. I han passat ja 18 anys, o sigui, que aquest estiu, el meu alter ego complirà 18 i ja serà major d'edat. En tot aquest temps, aquest espai ha crescut amb diferents seccions, també d'entrevistes a persones relacionades amb la cultura, i fins i tot, un espai per celebrar el 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu, un homenatge impossible d'oblidar. I al cap d'aquestes 18 primaveres, han nascut les xarxes socials: Facebook, Twitter o X, Instagram i Tik Tok. Cada vegada, sembla com si fes la sensació que els blocs o blogs moren, però no, perquè encara hi ha uns quants de nosaltres que ens resistim a deixar aquest món blocaire que tant ens ha donat i que tant ens ha permés oferir a tots els lectors i lectores qui heu d'alguna manera tafanejat, llegit o deixat la vostra petjada en algun dels posts que s'han escrit. Per tant, no, els blocs o blogs un cop més, no moren, sinó que són com una mena d'au Fènix, que malgrat l'auge imparable de les xarxes socials, reneixen de les cendres. I tant és així, que avui escric el post 1794 per donar-vos les gràcies a tots i totes per alimentar l'Arlequí perquè també reneixi, encara que hi hagi hagut temporades d'incertesa i de temptació d'adormir-lo per sempre, però no vol dormir, sinó que encara vol fer sentir el seu alè a través de les paraules.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada