1800

Un dia com avui, vaig crear aquest espai i va ser quan va néixer l'Arlequí.  Però què és un número 1800? És important haver arribat a aquesta xifra? Potser sí o potser no. El cert és que moltes vegades, he estat temptada de tancar-lo per falta de temps per escriure, però al final l'Arlequí em donava l'empemta, perquè continués endavant. Estem en l'era de les xarxes socials, i cada dia que passa en neix una de nova, deixant una mica més al marge als blogs, al marge, però no vol dir morts, no ans al contrari. Resisteixen malgrat la irrupció de Tik Tok, o inclús de la IA.  En aquest indret, s'han creat diferents seccions, així com també s'han fet entrevistes, en funció de la inspiració. També ha sigut un espai per a compartir l'experiència amb els podcasts. Així que ha estat i és un blog d'experimentació, i el cert és que tinc sort que tant els lectors i lectores que passeu per aquí en silenci, com aquells i aquelles qui de vegades deixeu la vostra opinió, m'heu deixat créixer, sense ser gaire crítics, i per sort, tampoc cap de vosaltres no s'ha convertit en un "hater". Personalment, a mi l'Antaviana m'ha permès conèixer gent com el Jesús M. Tibau, un creador que sempre em sorprèn amb tot el què escriu, o el Víctor Pàmies qui ens ha ensenyat i explicat refranys populars que desconeixíem.  1800 no és una xifra important, l'edat només és un número, l'essencial és continuar al peu del canó, perquè sento que encara tinc moltes coses per dir i compartir amb vosaltres, i potser està bé veure que en un món on tot canvia, i el què ahir era una novetat, avui ja no existeix, potser és bo que els blogs perdurin fins que es pugui, perquè resisteixen a la fugacitat de Kronos.  Continuaré escrivint, i plantejant noves seccions, simplement perquè escriure és comunicar-me amb tots i totes vosaltres, que sou lectors i lectores però quan deixeu la vostra petjada silenciosa o no, també sóu escriptors i escriptores, i contribuiu a alimentar l'Arlequí perquè si mai dubta de continuar, hi hagi una veu que sou vosaltres que li recordi que esteu a l'altra banda, i que potser espereu sentir la seva veu.  Així que un cop més, moltes gràcies per ser a l'altra banda i permetre que continuiï creixent.