El passat 5 de juliol, es complien vint-i-set anys de la mort de Maria Mercè Marçal, qui va escriure aquell breu poema, dins l'obra Divisa.
A l'atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona,
de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.
Maria Mercè Marçal i Serra va néixer el 13 de novembre de l'any 1952, en plena dictadura franquista. Va escriure poesia, narrativa, va ser traductora, i editora, i sobretot, va ser activista política, cultural i feminista. Ser activista en un període de règim, ja indica que era una persona compromesa i amb voluntat de lluitar pels drets humans. Va ser una de les escriptores que en les seves obres va tractar el tema de l'amor entre dues dones, per tant va ser una mica avançada al seu temps. Fins aquí pel que fa a la seva faceta més reivindicativa.
D'altra banda, la seva poesia era una confluència de tradició, elements innovadors i una constant recerca de noves formes poètiques. I no tan sols això, sinó que en els seus versos hi ha una influència en la mitologia grega. Tot i així també cal destacar que va tractar temes com la relació de parella, la identitat de la dona, el dol i la passió amorosa. I tampoc podem bandejar els símbols que hi apareixen com la lluna, la bruixa, la mar, la sal i el mirall.
A banda, quan l'any 1996 és diagnosticada de càncer, en diferents poemes mostra la consciència de la pròpia mort amb serenor. Tot i així, no deixa de ser trist que algú com ella, a l'igual que Montserrat Roig, dues dones escriptores, i activistes dels drets humans ens deixessin tan aviat, però no abans sense deixar-nos un llegat de les seves tractòries tant literàries com socials.
Avui tot recordant Maria Mercè Marçal des de la secció d'una Cambra pròpia, i per concloure aquest petit homenatge, us deixo aquest poema del poemari Bruixa de dol.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada