Trencada
Una esquerda dins meu es va obrir
i la culpa en la meva ombra es va convertir.
Sentia la fi d'aquella flama
la mort d'aquell amor
sentia que no era jo.
Els dies lentament s'escolaven
la pena i la culpa m'empresonaven.
Un escut vaig dibuixar
no gosava tornar estimar.
Ai las! L'atzar
el meu destí va traçar
sense jo poder-ho endevinar.
I a poc a poc, l'ombra de la culpa es va esvair
i es va endur les llàgrimes de l'ahir.
Avui soc l'au Fénix, una vegada més.
ignorant que l'Atzar ja ha tira els daus un cop més.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada