9 mesos de la teva absència

 Avui justament 2 de novembre es compleixen 9 mesos de la teva absència. Si fem un petit "flaixbac", el 02 de febrer jo era en aquell restaurant de Plaça Urquianona, celebrant el meu 50è aniversari (28 Gener) amb les meves amigues, i abans que ens portessin les nostres demandes, el telèfon va sonar. La veu del meu germà, seriosa, em va dir que t'havies mort. I vaig celebrar la vida amb cava amb les amigues, i després engolir una lassanya de formatge. Vaig anar a la teva darrera llar, i allà estaves tu, semblava que dormies, però l'alè del teu cor s'havia aturat per sempre. Quin moment tan dur, trist i difícil de pair.  Des de llavors, ja no valia la pena lamentar-se per haver estat distanciats, i per aquelles coses de tu que no m'agradaven com a pare, perquè recordo el darrer dia, un dinar, on reies, i recordaves coses de quan jo era adolescent.  I em quedo amb els bons moments viscuts amb tu. I siguis on siguis desitjo que estiguis en pau. Una abraçada.