L'article: Revisant "Lolita" de Vladimir Nabokov

L'any 1955, Vladimir Nabokov va publicar Lolita. Aquesta obra és considerada part del cànon literari, i per tant, una peça cabdal de la literatura universal occidental. Ara bé, podem passar per alt el fet que no deixa de ser la història d'un adult que sedueix a una adolescent de dotze anys? I clar, ben segur que hi haurà opinions que com eren altres temps, i el llibre literàriament és art, i per tant, aquesta pregunta no té raó de ser.  De fet, les dues primeres vegades que la vaig llegir em vaig deixar seduir per la prosa ben escrita, i fins i tot, vaig caure en l'autocomplaença que l'autor atorga al protagonista quan acaba a la presó, com si ell fos la víctima. I ara torno a preguntar, podem passar per alt que Lolita era una menor que va patir un assetjament per part d'un adult de vint-i-cinc anys?  Al marge, de la qualitat literària de la prosa, els abusos a menors cada dia formen part més de les notícies, en diferents àmbits de la societat. Ningú no pot imaginar l'horror que pot patir una criatura menor d'edat quan es troba davant d'algú que li pren la infantesa de manera brusca, i li crea un trauma per tota la vida. Per tant, la resposta és que no, no podem deixar de ser crítics i crítiques amb la idea que en aquesta novel·la que forma part del cànon literari, és un assetjament a una menor, i per tant, una vulneració dels drets. I per aquesta raó, sorgeix una altra qüestió, haruia de pertànyer al cànon literari? Per què clar, si ens parem a analitzar altres obres, ben segur que hi trobarem aspectes ben reprobables. Per exemple,  si anem a Anglaterra, trobarem que Lewis Carroll, autor d'Alícia al país al país de les meravelles, i Alícia a l'altra banda del mirall, són considerades grans peces de la literatura universal occidental, però l'autor assetjava a nenes menors.  I aleshores, podem bandejar aquesta dada tan abominable? Des de fa un quan temps, el Me too a EUA, i aquí també a partir dels fets reprovables del Mundial de Futbol Femení, han començat a alçar la veu per la vulneració de les dones, siguin menors, o siguin majors d'edat que s'han perpetuat al llarg dels segles, i que la societat s'havia acostumat com si fos una "normalitat". "Normalitat"? No puc percebre una vulneració d'un dret a una persona, i sobretot a algú de tretze anys, dins de cap "normalitat". Per tant, considero primer que la novel·la de Navokov no hauria d'estar dins del cànon literari, i potser s'hauria de llegir no com una peça de qualitat literària, sinó essent crític amb l'argument, que no deixa de ser l'argument d'un delicte a una noia de tretze anys comès per un adult, amb la complicitat de l'autor que és qui el va crear. Per tant, no, l'Arlequí no pot passar per alt aquest delicte, ni la vulneració dels drets d'una menor, a viure en llibertat i sense patir cap violència sexual. Certament, aquest article és crític i expressa unes idees que van més enllà de la literatura, però crec que hem de començar a alçar la veu dins un "Mee too" literari, cultural i artístic per dir que les llibertats individuals no s'han de vulnerar sota cap concepte, ni fer apologia de delictes que atempten contra la integritat física,moral i sexual de les persones. Per aquesta raó, no puc considerar Lolita com una obra universal.