L'Arlequí ha deixat enrere un mar de boires que la persguien, però a poc a poc, els raigs del sol les han fet desaparèixer. L'Arlequí és l'au Fènix, torna a néixer i obre els ulls de nou, perquè mentre el cor bategui, ho serà tantes vegades com tants cops caigui a terra. I de sobte, recorda per uns segons, els moments en què l'Arlequí ha sentit que dins seu s'encenia alguna guspira de passió platònica, i que és la suma d'una sèrie d'instants bonics que li recorden que malgrat les cicatrius d'una història acabada, Cupido sempre llençarà una sageta, desafiant el seu atzar i posant-la a prova... I aquell desig l'ha fet sentir viva quan creia que aquella part era morta. I ara reneix d'entre les cendres del foc.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada