Quan tenia set anys, fruit de les lectures que devorava escrivia un relat fantasiós en un moment. Més tard, concretament, quan vaig començar a idear el meu primer llibre "A l'altra banda del riu", durant els meus anys de carrera a la universitat, aleshores vaig ser més metòdica, pensant el fil conductor dels relats, que en aquest cas era la filosofia del canvi constant d'Heràclit. Ara bé, l'any 2022 quan vaig enllestir la meva primera incursió en la narrativa de misteri, Les flors ho saben, si faig un "flaix bac" recordo que em vaig posar a escriure a l'ordinador, situant l'acció de la història en una casa de l'Escala, lloc d'estiueig i a partir d'aquí sense cap mena de mètode, vaig anar escrivint fins que sorgí el llibre. Per això em qüestiono a mi mateixa, soc metòdica o no, quan escric? I diria que soc totes dues coses. És a dir, per una banda, quan començo a tenir un fil per un projecte narratiu, principalment, començo a pensar-hi, de fet, m'apunto totes les idees a mà, en alguna de les moltes llibretes que tinc al calaix, fins que em poso a escriure. Ara bé, quan em poso a teclejar sense pensar en com serà el projecte, principalment, amb poesia, és quan deixo de ser metòdica. Així que les dues maneres d'escriure conviuen amb mi, i crec, diria que fins i tot es complementen. El cert és que m'adono que del primer llibre al darrer, he fet una evolució i potser és precisament per tenir aquestes dues formes d'escriure que conlfueixen, que s'alimenten i retroalimenten l'una amb l'altra, i que al cap i a la fi, l'important és escriure, crear. Escriure per a mi és expressar el que tinc a dins, però també imaginar històries, i canalitzar traumes, tristeses, històries d'amor fallides i acabades... i també comunicar-me amb lectors i lectores. Així que benvinudes siguin les muses que em desvetllen per a escriure textos literaris nous, perquè la creació literària és part de la meva essència imperfecta.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada