Avui 13 de febrer del 2026 es compleixen vint-i set anys de la mort de Carles Sabater. Sempre recordaré una anècdota de quan ell i l'Àngels Gonyalons feien el musical Tots dos cançons de musical de Stephen Sondheim. Jo tenia vint-i-quatre anys, i després de la funció anava amb una fotografia perquè me la signessin. Anava acompanyat del meu germà bessó, i jo llavors, era molt, molt, molt tímida, i quan vaig ser al seu davant recordo haver pronunciat un hola molt baixet, i ell preguntar-me com estava, i em va dir dos petons, i me'ls va fer. I jo estava amb molta vergonya, una vergonya evident. Després l'Àngels em va fer dos petons i vaig superar el tràngol. La veritat és que ara que ho veig amb la distància, va ser un moment molt divertit, tendre i bonic. I que forma part del meu record del Carles Sabater cantant, actor i artista. Així doncs li dedico aquest post a homenatjar-lo perquè ell i Pep Sala van formar part de Sau, un dels grups de rock català que van formar part de la meva adolescència. I recordo molt bé que el dia que em van dir que es va morir, jo havia d'anar a la facultat, i va ser com que no m'ho podia creure, que no podia ser. Tot i així, ens va deixar un llegat de cançons i obres musicals que ara són uns records bonics.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada