La meva Sinera des que era petita és l'Escala, un indret on les presses i els sorolls queden desdibuixats. Un indret on gaudir de fer camí pel Passeig Marítim, i observar una vegada més la casa que em va inspirar la història Les flors ho saben. Fotografiar-se davant l'escultura dels músics que toquen sardanes. Embadalir-me pel Passeig Marítim amb la meva mare, sentint les ones del mar abraçant les roques, sentint el cantusseig desafinat de les gavines volant cel enllà, envoltant l'escuma marina. Veient vaixells anar i venir, imaginant-me el seu destí. Recordar estones de parlar amb cambrers ocasionals durant el dinar i sentir una connexió amb algú de qui ni tan sols en conec el nom. Sí, l'Escala és la meva Sinera preferida, perquè és com tornar a un lloc que forma part de mi des de la infantesa i on l'essència tan del lloc, com la meva s'han anat transformant, i continuen transformant-se. Per moltes Sineres, en la nostra vida.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada