Quan em vaig topar amb l'obra La pell de brau estudiava Filologia Catalana a la UAB. De fet, vaig triar jo aquesta obra per fer-ne un treball en una assignatura de Poesia catalana del segle XX. D'una banda, era un risc perquè era una obra en lletres majúscules, i de l'altra, em va permetre entrar-hi dins i crec que va ser llavors quan em vaig enamora d'Espriu, i la seva manera genuïna d'escriure. La pell de brau va ser publicada l'any 1960, en un moment que hi havia una mica d'obertura per part del règim, però no prou. En aquest poemari, Sepharad pren protagonistme i és el nom en hebreu modern per anomenar Espanya. A través dels versos i les rimes, l'autor fa una crítica demoledora a la Guerra Civil, i la dictadura franquista, dos fets històrics que van fer enfrontar persones d'una mateixa família, per tant, no tan sols és un llibre de poesia, sinó quetambé és una denúncia antifranquista. I és aquesta una de les raons per les quals la seva manera d'escriure m'enamora, perquè a través de la literatura, transmet un missatge de denúncia i de crítica envers els fets d'una guerra que va dividir les persones, i una dictadura que va voler privar de llibertat a tot un poble. És per això que avui recordo la figura d'Espriu, i que en el marc dels quaranta-un anys de la seva mort, em plau recordar-lo i reivindicar la seva obra de gran qualitat literària, però també perquè forma part de la memòria històrica, una memòria que ningú no pot ni ha d'oblidar.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada