El 22 de febrer del 2010 des de la Catosfera, és a dir, el món blocaire en llengua catalana, es va retre un homenatge al 25è aniversari de la mort de Salvador Espriu. Ho recordo molt bé, perquè vaig ser jo l'Arlequí, qui va diguéssim organitzar l'homenatge, amb la col·laboració de Víctor Pàmies, demanant als i a les blocaires que volguessin participar-hi, fessin un post al seu bloc. Durant una setmana, més de 300 blocaires em van fer arribar l'enllaç dels seus posts homenatjant Espriu. Va ser un dia que recordo com molt emocionant i molt bonic, perquè en pocs dies la xarxa es va convertir en un gran homenatge a la seva figura, i a la seva obra. Tot plegat va ser notícia en alguns mitjans, i la veritat és que no va ser un únic dia, va ser tota una setmana dedicada a Espriu des de la catosfera. I precisament, avui que es compleixen quaranta-un anys de la seva mort, he volgut tancar aquesta secció recordant aquell homenatge blocaire perquè va ser inoblidable. Des d'aquest espai, l'Arlequí vol recordar i homenatjar Salvador Espriu per la seva genuïtat i pel seu compromís que va adquirir escrivint obres de denúncia tant de la Guerra Civil, com de la dictadura franquista, que es poden considerar peces de qualitat literària i també de memòria històrica. I amb aquest poema que parla de la mort i del caminar vital, concloem aquest homenatge, recordant que fa 41 anys Salvador Espriu ens va deixar, però no ens va deixar del tot, perquè tenim tota la seva obra que és un tresor per a la literatura catalana i també per a no oblidar la història.
Cançó d'albada
Desperta, és un nou dia,
la llum
del sol llevant, vell guia
pels quiets camins del fum.
No deixis res
per caminar i mirar fins al ponent.
Car tot, en un moment,
et serà pres.
.jpg)
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada