A propòsit de l'exposició "Rodoreda, un bosc" al CCCB

 

Avui he visitat l'exposició "Rodoreda, un bosc" al CCCB, i he de dir que m'havia creat unes expectatives que s'han desinflat una mica a mesura que anava veient-la. A veure, es veu que han volgut combinar fragments de les diferents obres narratives de l'autora, amb explicacions del seu estil literarari i la seva personalitat, amb quadres de natura. Fins i tot, allà hi ha un tronc d'arbre, i quan hi entres sents fragments t d'una de les seves peces literàries narratives. El què passa és que no he acabat de veure la relació entre la natura i la Rodoreda. Cert és que en la seva obra hi ha molta referència a les flors, els arbres, la natura, cert. I entenc que s'ha volgut oferir una perspectiva de la seva obra centrant-se en la natura, i de pas, hi han afegit obres pictòriques de la temàtica de la natura, però m'he sentit com que m'ha faltat alguna cosa, no sé dir el què. I no, no vull dir amb això que no valgui la pena visitar aquesta exposició. D'entrada, el text introductori fa una crítica al fet que durant molt temps tant la crítica literària com els lectors i lectores havien titllat l'obra de la Rodoreda de "cursi" i "carrinclona", quan en realitat, va molt més enllà d'aquests qualificatius. I també és cert, que des del CCCB s'ha volgut trencar amb aquest prejudici mostrant la qualitat literària de cadascuna de les seves obres narratives de contes o novel·les. Rodoreda amb ella mateixa era molt autotexigent com a escriptora, ho he deduït per entrevistes que he vist o frases que va deixar escrites. I per tant, que s'hagi volgut trencar el prejudici sobre el seu infravalorat talent com a escriptora, això m'ha agradat molt, però trobo que m'ha faltat alguna cosa més.  Tot i així, encara que no m'hagi convençut del tot, si us agrada l'obra de Mercè Rodoreda, o si no l'heu llegit gaire, si que l'exposició us pot inspirar per entrar en el seu món. De fet, dues dones comentaven entre elles que feia temps que no la llegien, i que els venia de gust fer-ho. Potser la importància d'aquesta exposició és que ens obre de nou el seu món i ens fa sentir el desig de tornar a llegir Rodoreda des del primer llibre fins al darrer.