Avui l'Arlequí s'ha llevat reflexiu, serà que el vent i l'obligació de quedar-se a casa, li han desvetllat el cervell. I la pregunta que es fa és: per què ens mirem? No es refereix a un/a/e mateix/a/e, sinó a per què ens mirem als ulls els uns als altres? Diria que és una qüestió sense resposta, però al cap i a la fi, mirar-se és un element de comunicació no verbal que pot significar moltes coses com sinceritat amb l'altra persona o simplement voler mirar la bellesa d'aquells ulls. Mercè Rodoreda deia que la bellesa no està en els ulls, sinó en la mirada i en el mirar de la persona. Si busquem sinònims de mirar, trobarem mots com: esguardar, llambregar, observar... Paraules que signifiquen el mateix per una sola idea: mirar els ulls dels altres; potser per esbrinar qui som, o per esbrinar què sentim, i què pensem o potser simplement, per sentir una connexió amb algú intangible però que se sent al cor. La mirada dels altres és com un mirall, un mirall sense reflex, però potser hi descobrim quelcom que ens recorda a qui som. Mirar en silenci, sentir els ulls que t'hipnotizen sense res més, i gaudir d'aquell instant que formarà part del nostre record. Mirar per conèixer que hi ha dins nostre, quins són els nostres pensaments més pregons, mirar per no sentir-nos sols en un món tan gran i canviant. En definitiva, no tinc resposta a la qüestió per què ens mirem? però potser no cal saber-ho simplement mirar-nos i comunicar-nos sense dir cap mot, simplement establir una complicitat que només coneixen les dues persones que es miren els ulls.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada