L'any 1929, Adeline Virginia Stephen, coneguda com Virginia Woolf va publicar A Room One's Own. Fa molt de temps, vaig llegir aquest llibre en català per primera vegada. Es tracta d'un assaig on Woolf parla del fet que una dona per dedicar-se a l'ofici d'escriure, necessita tenir una independència econòmica per poder tenir una "cambra pròpia". En aquesta obra, pren com a referència escriptores com les germanes Brönte, Jane Austen o George Eliott. Precisament, aquesta última va haver d'utilitzar un pseudònim masculí per ser valorada com a escriptora. Woolf, a més de pertànyer juntament amb James Joyce, Franz Kafka a la generació d'autors que van trencar les regles de la narrativa per innovar el gènere, va trencar un sostre de vidre amb la publicació de l'esmentat assaig. Així, Woolf a principis de segle XX va fer tot un assaig feminista on criticava que el fet que les dones no tinguessin una indepència econòmica com els homes, impedia que poguessin construir el seu propi camí, al marge de rols imposats per la societat de l'època. Al llarg de sis capítols, fa referència a tots els obstacles que troben les dones per dedicar-se a escriure. En la meva opinió, l'escriptora va crear un precedent, ja que, va obrir la porta, probablement, al fet que d'altres dones continuïssin trencant sostres de vidre per lluitar pels seus drets. Així doncs, A Room One's Own és molt més que un assaig literari, és un escrit a favor del dret de les dones a dedicar-se a l'ofici que fins llavors estava relegat als homes. Un escrit que parla com he esmentat de la necessitat de les dones de tenir un sou, i per tant, diners per poder tenir una "cambra pròpia" i escriure professionalment. Avui dia aquest text és encara molt actual, perquè tot i que hem avançat en l'assoliment de drets, encara cal que tornem a rellegir la seva obra, per continuar trencant sostres de vidre i aconseguir una societat igualitària de veritat.
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada