Durant molts dies i moltes nits, sentia que l'ahir l'ofegava. Un dia es va llevar i de cop va sentir que darrere de l'esquena, li havien nascut dues ales. Va apropar-se a la finestra i va provar de moure-les a poc a poc, i sentia el so de l'aleteig, i de sobte va començar a bategar les ales, i va emprendre el vol sense saber el rumb, no li calia, només sabia que el passat nebulós ara ja estava enterrat i oblidat en algun lloc remot. Ara bategava les ales una vegada i una altra, i emprenent el vol seguint l'hortizó...
Comentaris
Publica un comentari a l'entrada