El conte per fascicles: I




Un vespre, aquell vespre de lluna plena, el Llibreter anava a tancar la llibreria com de costum, però abans va voler donar-hi una darrera ullada, perquè tenia un neguit.

Comentaris

Jesús M. Tibau ha dit…
De moment, el conte ja comença en un lloc idoni: una llibreria.
arlequí ha dit…
Doncs sí, no hi ha lloc més màgic, misteriós i acollidor alhora que una llibreria per a una història de ficció. Gràcies per la teva aportació.
novesflors ha dit…
A mi m'agrada que avances que el llibreter tenia un neguit. Ens posa a l'aguait i aquesta és una bona actitud envers una lectura. Ja tinc ganes del segon fragment!!

Entrades populars d'aquest blog

Paisatges literaris: Xiuxiueigs

Platea: Moustache

Gràcies